El dia que vam predre la il·lusió.

L’equip descarrila un cop més i aquest cop sense sensació de poder fer-ho millor.

FENICIA 1 - SANTFELIUENC A 3

Aquest diumenge l’equip de Cornella es va veure obligat a canviar l’horari en el que normalment juga, ja que el partit coincidia amb el mateix horari que el dels nostres companys de camp.

Jugar a les 16:00h es va fer una muntanya des de bon matí. Cal dinar poc i d’hora, la migdiada al cotxe mentre arribàvem a les 15:00 al camp. Un sol infernal es feia pesat sobre els nostres caps. A sobre des de ja fa 4 mesos el responsable del camp diu que el reg no funciona, y el camp estava totalment sec, dur i lentíssim.

Tot i així, els de Luis van sortir a escalfar amb tota la força que habitualment els caracteritza. L’equip ja sap fins a quin punt se la juga, ara ja no es pot pujar, així que la pressió era menor que la d’altres dies.

Com que tots els nostres centrals excepte Beto, o estan lesionats, sancionats o desapareguts, Luis va haver de tornar a improvisar una setmana més amb la parella de velocirraptos Marc Garcia i Beto.

Les ordres eren molt clares, marcar al davanter a sobre, no deixar-lo córrer amb la pilota, i jugar amb cap i moure la pilota per a generar espais.

Jugàvem contra el nostre botxí, l’equip que va trencar la nostra ratxa a la primera volta fent-nos 3 gols en 15 minuts. Aquest cop venien justos i sense canvis, però sent molt joves i amb molta velocitat teníem motius per a estar atents.

El partit va començar amb un bon joc del Fenícia, la pilota es movia de banda a banda, i pràcticament no es movien del camp del camp del Santfeliuenc. Una pèrdua al mig del camp va facilitar la escapada de l’extrem que va intentar xutar a porta, però un PUPA molt ben col•locat va aturar la pilota en dos temps.

Pocs minuts mes tard va succeir el que tots teníem por. Una jugada molt semblant a l’anterior, va acabar amb una pilota a la frontal la qual va xutar un dels jugadors de Sant Feliu, i va impactar en el peu de Marc G que la va desviar suficientment com per a deixar venut a Pupa.

Un altre cop la mateixa historia!!!!

Pocs minuts mes tard Celaya va fer una jugada molt bona partint des de la banda i emportant-se una sèrie de rebots, però finalment va estavellar el xut sobre el cos d’un defensa que va desviar a corner.

Un altre cop sortia el SantFeliuenc a la contra i aquest cop l’extrem esquerre que va quedar totalment sol a la banda, va decidir centrar una pilota amb molt de verí, que va quedar als peus del davanter, que a porteria buida va batre per segona vegada als reds de Cornellà.

0 – 2 i poques intencions de millorar.

Finalment els locals van tenir una mica de sort. Adri, que va estar durament marcat durant tot el partit, va rebre una falta a la frontal de l’àrea. Jordi emulant al millor dels Ronaldinhos de la historia la va fer passar per sobre la barrera i va acabar tocant al travesser de l’esquadra ficant-se cap a dins la xarxa.

1 – 2 Esperança.

Un cop d’aire que va tornar a esperançar als de Cornella que durant els 5 següents minuts va crear un parell de jugades molt clares, a través d’Albert que va centrar una bona pilota sense que ningú rematés, i una integrada de Mauri que va acabar amb un xut creuat de l’Adri.

El Santfeliuenc seguia atacant a cop de contraatacs, i de moment entre Ramon, Marc G, Beto i Pupa van anar trampejant per evitar que es transformessin en gol.

Pero una jugada acompanyada de la mala sort a la que s’estan acostumant els del Fenicia, va acabar en una sortida de PUPA a lo Aranzubia, evitant que el davanter dels visitants arribés a agafar la pilota, i el refús va anar a parar als peus d’un jugador atacant, que com si de Pedrito es tractes ve batre novament la porteria rojilla des del mig del camp.

1 – 3 i “pa casa”.

Amb aquesta jugada es va arribar a la mitja part, on un Luis molt emprenyat va donar indicacions suficients als seus jugadors per a que sortissin a guanyar.

La segona part va ser molt difícil de jugar, el cansament dels visitants es notava, un d’ells es va lesionar i el van situar de davanter centre, però tot i això el Fenícia no va ser capaç de batre la porteria visitant en cap ocasio.

Els minuts finals van ser un autèntic espectacle de teatre i drama per part dels jugadors de SantFeliu, i sense que succeís cap jugada per destacar, va acabar el partit.

Nois, cal que ens posem les piles i comencem a gaudir, ja que per orgull propi cal guanyar els tres últims partits i acabar la temporada amb un millor gust de boca.

Aquesta setmana tothom a entrenar i a donar-ho tot al camp.