El Fenícia va treure un cop mes el seu antifutbol i es castiga a perdre 3 punts mes.
San Pancracio 3 - Fenícia FC 1
Aquest dissabte, es va celebrar un dels clàssics al Grup 13 de 3a Regional. El Fenicia li tornava a veure la cara a un San Pancracio amb moltes ganes de revenja desprès del partit tan maco que es va viure a Cornellà.
El Fenícia presentava l’alineació que últimament esta jugant, amb la única novetat de que els dos germans Garcia Portillo, es partien el mig del camp, un a l’atac i l’altre tancant a baix.
Per altra banda el Sanpa, presentava una alineació molt veterana a l’eix de la defensa, i uns homes molt ràpids des del mig camp cap amunt.
El partit va començar molt ràpid, els dos equips es rifaven mútuament la pilota, en un cap sec, y en el que no corria gens la pilota, fet que propiciava el patadon en els dos equips.
Sobre el minut 15 va arribar la primera ocasió del Sanpa, l’extrem dels Santjoaners, va córrer la banda desfent-se dels defenses i va acabar xutant des de dins de l’àrea una pilota que PUPA va poder rebutjar a corner.
Els verds i grocs cada cop tenien mes domini de pilota i el joc dels reds cada cop era mes imprecís.
Una pilota perduda al mig del camp va acabar a les botes del davanter local, que si com del mateix messi es tractés, va arrancar una carrera deixant a tota la defensa parada, y va provocar un u contra u davant de PUPA que va poder aturar la primera però el rebot va beneficiar al davanter que amb el cap va obrir la llauna pels de Sant Joan Despí.
Un gol molt matiner, que donava mostres de com aniria el partit.
5 minuts mes tard, i sense que els de Cornellà tinguessin cap oportunitat, l’extrem del Sanpa va deixar una pilota a l’espai pel davanter que trencant el fora de joc perfectament, es va plantar un altre cop davant la porteria Visitant i aquest cop un xut força ajustat al pal esquerre de la porteria, des de la frontal va transformar el 2-0 al marcador.
Els davanters del Fenícia, pràcticament no van tenir opcions, una defensa molt dura i un joc determinat pel patadon, va fer que en els últims instants de la primera part en CELAYA, perdés els nervis.
La xerrada a la mitja part del Luis, que va veure el partit des de la grada igual que en SALETA, complint la sanció imposada pels aldarulls de la setmana anterior, va ser molt clara:
- No ens podien jugar l’esquena.
- Cal fer una falta a temps abans de que el davanter es planti a l’àrea.
- S’ha de jugar més la pilota i no regalarla.
Tots teníem clar que es podia remuntar, el Sanpa no havia fet res de l’altre món y una diferencia de 2 gols era totalment remuntable.
Però com ja va sent per norma últimament, “todo nuestro gozo en un pozo”, una jugada pràcticament calcada a la del segon gol va posar el 3 -0 en contra un minut desprès de començar la segona part.
Ara si que els de Cornella vam baixar el cap, i van començar a perdre totalment i com fa unes jornades va passant, el cap.
Una patada completament fora de temps propinada per EDU, va obligar la seva expulsió. Per si no fos prou problema el resultat ara érem 10 al camp. 3 minuts mes tard una jugada igual però ara com a protagonista a Beto va propinar que els visitants es quedessin amb 9.
L’envestida Santjoanenca, cada cop era mes forta, PUPA molt atent va aturar alguna ocasió clara de gol, però feia falta que la davantera transformes alguna jugada al atac.
La sortida de Rupas va crear que la defensa es centres una mica mes, ja que ell i un improvisat Marc G com a central van aturar força les jugades d’atac locals. Els canvis d’Albert i Jordi, van donar mes sortida a l’equip. El Fenícia estava jugant com sap i això es notava.
En una pilota dividida entre CELAYA, que per primera vegada, lluïa el braçalet de capità, va aconseguir posar el 3 – 1 al marcador, amb un xut creuat des de la frontal de l’àrea.
El partit a nivell futbolístic, no va aportar gaire més, el únic que va quedar per veure va ser l’expulsió de Jordi per dos targetes grogues, la opinió de molts, innecessàries.
Un partit més que demostra la decadència a la que ens ha portat la intenció de voler pujar, y no la de seguir jugant i passant-nos-ho bé.
Esperem que l’equip torni a demostrar el seu joc basat en la velocitat, el toc i els gols per l’esquadra, per sobre tot el Fair Play que sempre ens caracteritza.