Un diumenge amargant.

Aquest diumenge el Fenícia va tastar la primera derrota a la lliga, en un partit amb molta violència i molt poc futbol.

El dia era ideal cel clar, a casa a una bona hora.

La convocatòria va ser com sempre 1hora 30 minuts abans del partit tots puntuals i a punt per anar a canviar-nos i començar a escalfar.

L’escalfament va ser força intens, 40 minuts que bé podrien ésser com un entrenament.

En la revisió cares de tensió entre un equip i l’altre, l’àrbitre que ja havia tingut el plaer d’arbitrar-los amb unes setmanes d’anterioritat, ens va advertir de la duresa de l’equip contrari, i de que tinguéssim preparat el telèfon per si calia avisar als mossos.

A l’hora de decidir qui saca ja vam començar perdent l’Edu que havia demanat camp li va tocar pilota i no vam tindre mes remei que jugar cara al sol duran tota la primera part.

Comença el partit.

Tal i com s’havia pronosticat els visitants van sortir com a gossos de presa i en 2 minuts l’àrbitre ja va sancionar una patada completament fora temps amb targeta groga.
Una primera part complicadíssima no tant pel joc si no per la batalla constant que els davanters i migcampistes van haver de lidiar amb la defensa contraria cada cop que passaven del mig del camp.
Sobre el minut 10 l’àrbitre va castigar amb la pena màxima una falta comesa dins de l’àrea a en Celaya que va decidir llençar ell mateix.
Un xut tou i centrat que va acabar aturant el porter del Pº Bcn Casablanca.
Minuts mes tard una jugada individual d’Albert per la banda va aconseguir centrar a l’àrea i el xut a porteria pràcticament buida de Mauri, va anar fora fregant el pal.
La resta de la primera part va seguir tal i com havia començat, sense ritme i amb mes pals que una altra cosa.
Una pilota robada pel migcampista visitant, que va aconseguir passar entre mig de la defensa al davanter, va acabar en un u contra u amb el porter, que va transformar en el 0 – 1 favorable a l’equip visitant.
Durant la resta de la primera part no hi va haver cap mes jugada destacada.

A la mitja part la xerrada del Luis va ser molt clara, cal jugar ràpid la pilota i fer-ho com ho vam fer al camp del Gava Mar, amb l’objectiu d’empatar en els 5 primers minuts de joc.
Un crit ben fort de tots va servir per sortir amb les piles carregades i motivats per encarar la segona part.

Comença la segona part.

A la segona part es va sortir amb una actitud completament diferent, amb moltes ganes de lluitar cada pilota i com si ens hagués esborrat algú del cap la por amb la que havíem començat el partit.
Varies jugades a l’atac van estar a punt de fer arribar l’empat a Cornella.
Però el somni es va acabar quan un error fatal de l’àrbitre va permetre que en un fora de joc claríssim, el davanter es plantes sol a l’area davant el porter que a mitja sortida no va poder evitar que fes una passada al seu company sol que va finalitzar amb un xut per sota les cames del porter.
No ens ho podíem creure, d’un molt factible 1 a 1 vam passar al 0 – 2 en contra.
L’àrbitre començava cada cop a estar mes intimidat pels membres del públic visitant i dels propis jugadors i es va començar a perdre en les decisions. Totes les targetes que havia tret amb molt bon criteri ara les estava compensant deixant fer a la brava a l’equip de Sant Boi.
Poc minuts mes tard una nova passada en fora de joc, que l’àrbitre tampoc va voler veure va acabar en el 0 a 3 mes inesperat de la jornada.
Aquest tercer gol va servir per a que ells es tanquessin encara més i es dediquessin a oblidar-se de la pilota i a començar a intimidar a base de petades, cops de colze i amenaces a tothom amb qui es creuaven amb o sense la pilota als peus.
Per part del Fenícia va servir per a posar-nos les piles i minuts mes tard una recuperació de pilota al mig del camp va servir per a que en Marc G. amb una classe espectacular fes una vaselina al porter i aconseguint el 1 a 3.
El segon gol va venir de penal, que amb un fort xut al mig de la porteria el va transformar un altre cop en Marc.
Les agressions per part dels visitants es succeïen i cada cop era mes complicat jugar.
Però la jugada del partit va venir sobre el minut 80 quan l’àrbitre va parar el joc en mig d’un contraatac del fenícia quan l’Albert tenia la pilota als peus amb en Mauri i Celaya davant de porteria. El motiu va ser que ell s’havia lesionat¿?¿?¿?¿? 3 segons mes tard ja estava de peu corrents. Deuria ser por?
Els minuts següents van ser un seguit de cops i expulsions que no beneficiaven en cap cas el transcurs del partit.
De 7 canvis que hi va haver, 7 o 8 intervencions de les assistències i 3 expulsions va afegir nomes 2 minuts, PERO QUINA VERGONYA!!! Quin indeseableeeeee!!!!
En aquests dos minuts encara hi va haver temps per a una rematada al pal d’en Mauri.

Final del Partit

Partit per reflexionar, una derrota molt amargant en veure com es beneficia al més brut en comptes de al que millor juga.
Ens hem de quedar amb la lluita dels últims minuts i amb l’experiència de no confinar-se amb els partits a priori fàcils.

Amunt Fenícia!!!!